Resulta molt difícil documentar i veure exemples de quina era la indumentària de les classes popular, ja que la gran majoria d'exemples de vestits que s'han conservat són de l'aristocràcia. Gràcies al llibre "Els vestits populars a Catalunya" de Sílvia Ventosa i Montserrat Garrich, podem saber una mica més de quina era aquesta indumentària.

Indumentària masculina

A la indumentària masculina hi havia dos peces claus: Les calces i les camises sense coll.

Les calces cobrien fins al panxell de la cama fins a la cintura, on s'ajuntaven amb l'anomenat davantal que tenia botons o cordills. Ja que en aquella època no existien les braguetes.

A sobre duien una camisa sense coll, ja que així no es podia acumular la suo i brutícia en el coll. Però després de la revolució francesa es posaren de moda les camises amb coll, i les utilitzaren com a reforç al coll per evitar que es taqués.

Per tant les dues peces s'unien per la faixa (una banda de sarja d'estam o cotó sense costures), que escalfava el tors i protegia la zona lumbar dels grans esforços.

Indumentària femenina

La indumentària de les dones es basava en una brusa i una faldilla de vol, que s'ajustava a la cintura amb un cordill. Era molt habitual que a sobre de la faldilla dur un davantal, per evitar que es desgastés la faldilla.

A més a més, duien un mocador al cap i un altre gros sobre les espatlles i creuat el pit, per tapar-se tant del sol com del fred.

Però sense dubte, l'element que més els hi molestava era la cotilla, ja que tot i ser més flexible i lleugera a la que portava l'aristocràcia, era bastant incòmode per respirar i treballar.

Aquesta indumentària no era la més còmoda i practica per feinejar, però en aquell moment era impensable que les dones poguessin portar pantalons.

Primers teixits

Fins que no va arribar la industrialització tot estava confeccionat amb teixits de lli, cànem o llana de les mateixes ovelles del ramat. També se solia filar i confeccionar a casa aquestes peces de roba.

Espardenyes i tocats

Les espardenyes i el tocat era el que més caracteritzava el vestit popular català. Les espardenyes encara continuen sent tota una moda en la societat catalana. Originalment, aquestes espardenyes eren d'espart o de cànem.