Fem embotits des del 1916

L’home ha anat inventant unitats de mesura per controlar-ho tot: pes, distància, temperatura, hora... i també el temps. Però al final, tot pot arribar a ser relatiu i quan parlem d’un segle enrere ens costa molt saber amb exactitud a quin moment ens referim. Per sort, i gràcies a les pel·lícules, la història ens queda més o menys il·lustrada. La història d’en Miquel Caus i la Clara Boixadera comença el 1916, quatre anys després de l’enfonsament del Titànic i dos després de l’inici de la primera guerra mundial. Les dones portaven vestits llargs i els homes barrets de copa. A Catalunya la indústria havia fet molts canvis. Pobles sencers havien quedat despoblats i els seus habitants vivien en colònies, la majoria tèxtils al llarg del riu Llobregat. Puig-Reig era la població amb més colònies de tot Catalunya. En tenia set! Naturalment el petit poble es va transformar a causa de tot plegat. 

L’any 1916, els besavis Joan Boixader Fígols i Pepeta Boixader Soler, varen instal·lar una cansaladeria als baixos de casa, pensant que més endavant la seva única filla, la Lola Boixader Boixader, continués l’activitat, i així ho va fer! En Joan deia que cada part del porc té un gust diferent i que del porc s’aprofita tot. Quanta raó tenia! Per ser un bon cansalader, conèixer bé el porc és un gran avantatge!

La cansaladeria va prendre com a nom el sobrenom d’en Joan, a qui tothom anomenava Tranquil I per això s’anomenava Cal Tranquil. A dia d’avui molta gent encara els coneix per aquest nom. La Lola es va casar amb en Miquel Caus Soler, que va incorporar-se al negoci familiar, i varen comprar la llicència de fabricant d’embotits per ampliar el negoci i poder vendre tant al poble com a fora, ja que l’embotit que feien agradava molt… Així començà l’expansió dels productes Caus.

En Miquel i la Lola varen tenir dos fills que varen seguir el negoci i el varen continuar ampliant. Avui Cal Tranquil encara és la seu situada al carrer Major, 25 de Puig-reig. El poble té una ubicació privilegiada per la temperatura i la humitat que li donen l’altitud del poble i la distància al riu Llobregat. Això afavoreix les fermentacions dels embotits curats.

En Joan Caus Boixader, després de la jubilació dels seus pares, en Miquel i la Lola, va seguir amb la mateixa tradició.

El 2010 en Miquel i la Clara varen agafar el timó d’aquesta antiga marca d’embotits del Berguedà. En Miquel coneixia prou bé l’ofici perquè hi havia treballat des de xic. Tot i que havia triat ser informàtic, al final va deixar la feina per continuar el negoci familiar.

Els embotits són el pa de cada dia (de fet, són l’entrepà de cada dia). Són una gran solució. Però més enllà de ser un bon esmorzar o un bon sopar, els embotits també poden ser un plaer. Perquè si no, potser més val menjar pa amb tomàquet viudo, com diu la meva mare. Jo ho prefereixo; o menjo una cosa com cal o res. Els embotits Caus 1916 us els puc ben recomanar. Tenen el gust que hom espera trobar en una secallona, llonganissa, bull... És tan satisfactori un bon entrepà amb un bon embotit!

Avui dia no és pas senzill trobar bon embotit, però per sort els embotits Caus 1916 es poden trobar a moltes cansaladeries de moltes comarques.

Caus 1916 avui es pot considerar una empresa de tradició i arrelament al territori, però també es pot considerar una empresa jove i amb empenta.

La Clara i en Miquel continuen amb la tradició del besavi, i a part dels embotits tradicionals han anat incorporant nous productes que demana el mercat, sempre amb molta cura i amb uns paladars diferenciats dels altres cansaladers.

Moltes botigues tenen els productes Caus 1916 perquè als seus clients els encanten. No en volen cap altre! La llonganissa, el llargot, els bulls... i les seves novetats: el pop de muntanya, el carpaccio de peu, el pit de gall d’indi... Us deixo que investigueu de què es tracta. Quan ho hagueu descobert us en llepareu els dits!